L'avenc de la Torra

El dia 19 juliol 1900 en mossèn Tomas Alsina, rector de la Torre, anar a l’estacio a rebre al mossèn Norbert Font i Sagué per fer el descens a l’avenc de la torra.

Tanscripció del text del Boletí del Centre Excusionista de Catalunya publicat el setembre de l'any 1900

A l'endemà, dia 19, pres comiat del nostre President,
que's quedà pera completar els seus treballs, y de la fami-
lia Sedó, que ab tanta amabilitat m'havia acullit, vaig
marxar ab nostre delegat cap a la torra de Fontaubella,
qual rector, mossèn Thomàs Alsina, avisat de la nostra
excursió, anà a l'estació a esperar-nos. Ens hostatjàrem a
casa seva. L'aspecte de la torra de Fontaubella és suma-
ment pintoresch y escabrós, com compendrà qualsevol
geòlech al dir-li que'l seu terrer està format per les calices
del trias y del lias. El poble està situat al fons del torrent
que baixa de la Mola, esquerpa serralada de vessants en-
cinglerades, especialment en sa part superior, lo qual li
dóna l'aspecte d'una grandiosa fortalesa rodejada de ciclò-
pich murallam. Aquesta serra, qual elevació és de 976
metres, és una especie de guaita posat entre la conca de
l'Ebre y el Camp de Tarragona, puix desde’l seu cim
s'ovira tot quant la vista pot alcançar pel costat del mar,
així com per l'Est se divisa fins la serra d'Ordal en la pro-
vincia de Barcelona, y per l'Oest les montanyes d'Orta y
ports de Beceite. Al seu davant, el geòlech se troba ab un
admirable fenomen d'erosió y denudació que fa volar
]'imaginació a èpoques molt llunyanes, representant-se
fenòmens y cataclismes de que'ls actuals ab prou feines
poden donar-nos idea.
Aquella tarda anàrem a l'avench, situat una mitja hora
lluny del poble, on devien fer cap nostres amichs de Falset,
desitjosos de contemplar la baixada; però una mala
intel•ligencia fou causa de que no'ns arribés el material.
Així és que deguérem contentar-nos en sondejar-lo y en
contemplar la seva boca, grandiosa corn no n'havia vist cap,
puix té ben bé 20 metres de diàmetre; està oberta en una
esquerpa vessant de montanya, lo qual fa que, mentres per
la part inferior sols té 50 metres de fondaria, per la superior,
encara que no ho vaig medir, ne tindrà ben bé de 70 a 80.
El seu aspecte, donchs, com podeu compendre, és mag-
nífich y interessant, apartant-se per complert del que pre-
senten els avenchs de Garraf y els seus similars de les for-
macions cretacies: allò propriament no és un avench, sinó
un troç de montanya que s'ha ensorrat. Desde dalt s'ovirava
clarament el seu fons, format per blochs immensos, entre
els quals hi havia abundants plantes y fins arbres més que
regulars. En direcció al Nord se veya la boca d'una caverna
grandiosa. Estaria obstruida o bé'ns permetria'l pas? A
l'endemà ho sabriem.
A punta de sol ja hi tornàrem a esser, trobant-hi als
amichs de Falset, que ja'ns esperaven ab el material espe-
leològich. Fets els preparatius y preses les precaucions que
són del cas y que ja he explicat altres vegades, vaig; entor-
tolligar-me la sotana a la cintura (era la primera vegada
que ab semblant indumentaria baixava a un avench) y
comencí a baixar ràpidament per l'escala de corda, entre
l'admiració de la gent de la torra de Fontaubella, que
s'havien col•locat en la part superior de la boca y que a
causa de la gran amplada d'aquesta me vegeren perfecta-
ment fins que vaig arribar a terra, o, millor dit, al fons.
Aquest està format, com ja havia vist desde dalt, per gran
diosos blochs de roca, restos de la nau de la caverna que
a l'ensorrar-se formà l'actual avench. Aquest és indubta-
blernent el seu origen, y per si algun dubte quedés hi ha
encara un troç de nau d'uns 20 metres d'amplada per 30
de llargada, que restà ferma aguantant tot el pes de la
montanva, però que va cayent de mica en mica, gracies a
les filtracions de l'aigua, com ho demostren els buids que
s'hi veuen, ocupats abans per gegantins còdols que avuy
jeuen despresos entre'ls demés. Vaig resseguir ab grans
treballs tot l'interior de la caverna aquella, per si trobava
alguna galeria que no hagués sigut obstruida a 1'ocórrer
l'ensorrament, però fou inútil. Mentres ho efectuava baixà
nostre delegat de Bellmunt en Pio Sedó, y el rector de la
torra, mossèn Thomàs Alsina. Abdós ho feren ab alguna
dificultat per falta de pràctica; el darrer, sobre tot, féu
la descensió entre les exclamacions dels seus feligresos, que,
temerosos d'alguna desgracia, li pregaven que tornés
amunt. Aixís ho féu, a l'esser a mig camí, un altre amicb,
per haver-se espantat o cançat. Gracies an això, els demés
ja no ho intentaren, que, si no, al menys n'hi baixen
mitja dotzena. Jo, pera complaure•ls, no m'hi hauria opo-
sat enèrgicament, per més que no'm deixava de saber greu,
donchs la falta de pràctica y serenitat podia ocasionar una
desgracia de que m'haurien fet responsable. Ab els dos
citats amichs recullírem grans manats d'herba melsera,
anomenada així perquè, diuen que cura'l mal de melsa
de les persones y dels animals. Ho férem pera acallar les
peticions que tot-hom ens feya desde dalt. Jo vaig recu-
llir-hi també varis exemplars de moluscos.
La pujada se féu ab bastanta dificultat pera'ls dos
amichs, però arribaren sense novetat a dalt, seguint-los jo
al cap de poca estona.
La formació d'aquest avench de la torra de Fontau-
bella, deguda, com ja he dit, a l'ensorrament de la nau
d'una gran caverna, dóna la raó an en Martel, qui opina
que no hi ha cap lley general en la formació dels avenchs,
sinó que varien segons les circumstancies y classes de
terrenos.
Recullit el material y carregat sobre'ls animals, pren-
guérem comiat de l'amable y  simpàtich rector de la torra
marxant ab tots els amichs cap a Falset. Al mas del Ma-
grinyà férem parada, essent sumament obsequiats pels
proprietaris, y, enganxant les cavalgadures a les tartanes,
ens dirigírem a Marsà, ont un dels acompanyants, entu-
siasta per la nostra causa, ens tenia preparat un esplèndid
dinar en el seu mas.