Tió

http://www.youtube.com/watch?v=sb7MurBwwWE

Festa Major d'hivern

Programa Festa Major d’hivern:
 

DIJOUS DIA 31 DESEMBRE
 

11,30 h. Missa solemne deFesta Major i seguidament la processó
 

22,00 h. Sopar de Cap d’Any
 

 

DIVENDRES DIA 1 DE GENER
 

19,00 h. Actuació del Pallasso Pit amb l’espectacle de màgia i animació per a petits i grans a continuació, el patge de SS MM els Reis d’Orient, recullira totes les cartes dels nens i les nenes.
 

 

 

 

 

 

DISSABTE DIA 2 DE GENER
 

19.00 h. Teatre amb la compañía Delta Teatre.

 

 

 

 

Os recordem també que el dia 27 de desembre a les 6 de la tarde, els mes petits podran fer cagar el Tió, i que el dia 5 de gener a les 20 h. arribaran SS MM els Reis d’Orient portant els regals per tots aquells que s’han portat bé l’any 2009

Fontaubella Fondistes

La passió per l’esport i la natura ha portat a un grup de joves a formar el grup Fontaubella Fondistes, un club fet al poble i per al poble; fomentar l’esport entre els més petits, donar a conèixer el paisatge de la contrada, fer participar el poble en les activitats, etc... són les bases de l’entitat.

Es tracta principalment de formar un grup per anar a córrer curses que es realitzen a la província, excursions a la muntanya, etc, però tot sota un clima d’esportivitat i companyerisme. Si t’apassionen l’esport i la natura, vine amb nosaltres per compartir moments fantàstics. T’hi esperem!

Tel. Contacte:
Fixe.             977845887
Mòbil.           609829298

http://picasaweb.google.es/tfontaubella/FontaubellaFondistes#slideshow/5420162770114283890

Us desitgem un Bon Nadal i un Feliç Any Nou

TDT, l'apagada analògica és ben a prop

Com ja hem informat en anteriors ocasions, l’apagada de la TV analògica es cada vegada mes a prop. Entre finals d’aquest any i els mesos de març-abril de l’any 2010 es previst que la TV analògica ja no es pugui veure al Priorat. S’haurà doncs de tenir un aparell amb la TDT incorporada o adaptar un descodificador al televisor que ja tenim.

La instal•lació del repetidor que és previst instal•lar als “Clots” no evita tenir que fer aquestes adaptacions.

CAMÍ DE LA MOLA

Aquests darrers dies s’ha efectuat una molt necessària feina de neteja de la vegetació al camí de La Mola que puja per la Canal del Mig. Pot ser que, per que s’hi passa amb menys freqüència que anys enrere, també per efecte de la ventada del mes de gener passat, la vegetació dels costats i els arbres caiguts estaven envaint aquest camí fins al punt de dificultar el pas en algun dels trams. L’actuació que s’hi està duent a terme permetrà mantenir-lo en condicions durant força temps.

L'avenc de la Torra

El dia 19 juliol 1900 en mossèn Tomas Alsina, rector de la Torre, anar a l’estacio a rebre al mossèn Norbert Font i Sagué per fer el descens a l’avenc de la torra.

Tanscripció del text del Boletí del Centre Excusionista de Catalunya publicat el setembre de l'any 1900

A l'endemà, dia 19, pres comiat del nostre President,
que's quedà pera completar els seus treballs, y de la fami-
lia Sedó, que ab tanta amabilitat m'havia acullit, vaig
marxar ab nostre delegat cap a la torra de Fontaubella,
qual rector, mossèn Thomàs Alsina, avisat de la nostra
excursió, anà a l'estació a esperar-nos. Ens hostatjàrem a
casa seva. L'aspecte de la torra de Fontaubella és suma-
ment pintoresch y escabrós, com compendrà qualsevol
geòlech al dir-li que'l seu terrer està format per les calices
del trias y del lias. El poble està situat al fons del torrent
que baixa de la Mola, esquerpa serralada de vessants en-
cinglerades, especialment en sa part superior, lo qual li
dóna l'aspecte d'una grandiosa fortalesa rodejada de ciclò-
pich murallam. Aquesta serra, qual elevació és de 976
metres, és una especie de guaita posat entre la conca de
l'Ebre y el Camp de Tarragona, puix desde’l seu cim
s'ovira tot quant la vista pot alcançar pel costat del mar,
així com per l'Est se divisa fins la serra d'Ordal en la pro-
vincia de Barcelona, y per l'Oest les montanyes d'Orta y
ports de Beceite. Al seu davant, el geòlech se troba ab un
admirable fenomen d'erosió y denudació que fa volar
]'imaginació a èpoques molt llunyanes, representant-se
fenòmens y cataclismes de que'ls actuals ab prou feines
poden donar-nos idea.
Aquella tarda anàrem a l'avench, situat una mitja hora
lluny del poble, on devien fer cap nostres amichs de Falset,
desitjosos de contemplar la baixada; però una mala
intel•ligencia fou causa de que no'ns arribés el material.
Així és que deguérem contentar-nos en sondejar-lo y en
contemplar la seva boca, grandiosa corn no n'havia vist cap,
puix té ben bé 20 metres de diàmetre; està oberta en una
esquerpa vessant de montanya, lo qual fa que, mentres per
la part inferior sols té 50 metres de fondaria, per la superior,
encara que no ho vaig medir, ne tindrà ben bé de 70 a 80.
El seu aspecte, donchs, com podeu compendre, és mag-
nífich y interessant, apartant-se per complert del que pre-
senten els avenchs de Garraf y els seus similars de les for-
macions cretacies: allò propriament no és un avench, sinó
un troç de montanya que s'ha ensorrat. Desde dalt s'ovirava
clarament el seu fons, format per blochs immensos, entre
els quals hi havia abundants plantes y fins arbres més que
regulars. En direcció al Nord se veya la boca d'una caverna
grandiosa. Estaria obstruida o bé'ns permetria'l pas? A
l'endemà ho sabriem.
A punta de sol ja hi tornàrem a esser, trobant-hi als
amichs de Falset, que ja'ns esperaven ab el material espe-
leològich. Fets els preparatius y preses les precaucions que
són del cas y que ja he explicat altres vegades, vaig; entor-
tolligar-me la sotana a la cintura (era la primera vegada
que ab semblant indumentaria baixava a un avench) y
comencí a baixar ràpidament per l'escala de corda, entre
l'admiració de la gent de la torra de Fontaubella, que
s'havien col•locat en la part superior de la boca y que a
causa de la gran amplada d'aquesta me vegeren perfecta-
ment fins que vaig arribar a terra, o, millor dit, al fons.
Aquest està format, com ja havia vist desde dalt, per gran
diosos blochs de roca, restos de la nau de la caverna que
a l'ensorrar-se formà l'actual avench. Aquest és indubta-
blernent el seu origen, y per si algun dubte quedés hi ha
encara un troç de nau d'uns 20 metres d'amplada per 30
de llargada, que restà ferma aguantant tot el pes de la
montanva, però que va cayent de mica en mica, gracies a
les filtracions de l'aigua, com ho demostren els buids que
s'hi veuen, ocupats abans per gegantins còdols que avuy
jeuen despresos entre'ls demés. Vaig resseguir ab grans
treballs tot l'interior de la caverna aquella, per si trobava
alguna galeria que no hagués sigut obstruida a 1'ocórrer
l'ensorrament, però fou inútil. Mentres ho efectuava baixà
nostre delegat de Bellmunt en Pio Sedó, y el rector de la
torra, mossèn Thomàs Alsina. Abdós ho feren ab alguna
dificultat per falta de pràctica; el darrer, sobre tot, féu
la descensió entre les exclamacions dels seus feligresos, que,
temerosos d'alguna desgracia, li pregaven que tornés
amunt. Aixís ho féu, a l'esser a mig camí, un altre amicb,
per haver-se espantat o cançat. Gracies an això, els demés
ja no ho intentaren, que, si no, al menys n'hi baixen
mitja dotzena. Jo, pera complaure•ls, no m'hi hauria opo-
sat enèrgicament, per més que no'm deixava de saber greu,
donchs la falta de pràctica y serenitat podia ocasionar una
desgracia de que m'haurien fet responsable. Ab els dos
citats amichs recullírem grans manats d'herba melsera,
anomenada així perquè, diuen que cura'l mal de melsa
de les persones y dels animals. Ho férem pera acallar les
peticions que tot-hom ens feya desde dalt. Jo vaig recu-
llir-hi també varis exemplars de moluscos.
La pujada se féu ab bastanta dificultat pera'ls dos
amichs, però arribaren sense novetat a dalt, seguint-los jo
al cap de poca estona.
La formació d'aquest avench de la torra de Fontau-
bella, deguda, com ja he dit, a l'ensorrament de la nau
d'una gran caverna, dóna la raó an en Martel, qui opina
que no hi ha cap lley general en la formació dels avenchs,
sinó que varien segons les circumstancies y classes de
terrenos.
Recullit el material y carregat sobre'ls animals, pren-
guérem comiat de l'amable y  simpàtich rector de la torra
marxant ab tots els amichs cap a Falset. Al mas del Ma-
grinyà férem parada, essent sumament obsequiats pels
proprietaris, y, enganxant les cavalgadures a les tartanes,
ens dirigírem a Marsà, ont un dels acompanyants, entu-
siasta per la nostra causa, ens tenia preparat un esplèndid
dinar en el seu mas.

Blog en proves

El Blog de La Torre és encara en proves. Per als que ja l'hagueu descobert, us agrairem que utilizeu les seves funcionalitats i ens deixeu el vostres comentaris per tal de millorar-lo. Gràcies

ÀREA DE LLEURE

L’Àrea de Lleure de La Torre de Fontaubella s’ha anat convertint amb el temps en un lloc de referència per tots els que volen gaudir d’un dia a l’aire lliure, compartir un àpat amb els familiars o amics o també, passar uns dies d’acampada en contacte amb la natura.

A través dels anys i en diverses fases, s’han ampliat els serveis i actualment compta amb zona d’acampada, zona d’aparcament, barbacoes, lavabos, etc. Es troba situada al costat de la piscina i la pista esportiva i compta també amb un parc infantil dotat dels elements necessaris per fer agradable l’estada als més petits.

Actualment s’està duent a terme la reconstrucció de diversos marges de pedra seca, seguint la tècnica tradicional d’aquests elements tant propis de les nostres terres.

Val a dir que aquesta tècnica, la de construcció de marges de pedra seca, sense emprar cap altre tipus de material, es una de les moltes habilitats que es van perdent, ja que al ser la terra cada dia menys rendible, l’abandonament es cada cop més accelerat i els vells oficis, margener, carboner, calciner, van desapareixent.

Afortunadament a La Torre comptem amb la inestimable col•laboració d’en Dídac, un jove enamorat de la terra, dels boscos i de la natura en general que d’una forma sorprenentment ràpida ha adquirit aquesta habilitat de treballar la pedra i el fruit del seu treball es pot ja observar en les diverses reconstruccions que ha dut a terme en aquesta Àrea de lleure.

Aquests dies s’està finalitzant el treball de recuperació previst per aquest any 2009 i el resultat el podeu observar en les fotografies adjuntes.

http://picasaweb.google.com/tfontaubella/AreaLleure#

La Torre al Programa de TV2 - Terra Verda

Documental TV Parc eòlic i entrevista a Torretans.

Terra verda- De les nuclears als parcs eòlics

Temps de bolets

Aquests darrers anys l'afecció als bolets no ha parat de créixer. Els nostres boscos són envaïts per una gentada que, en alguns casos, respecta poc el medi. El bon boletaire ha de tenir en compte quatre nomes d'una altra banda ben senzilles. De primer, ha d'abstenir-se de danyar l'entorn natural: no fer foc, no entrar amb vehicles als boscos, no fer malbé la vegetació, ni tampoc escarbotar la terra. Tampoc no ha d'aixafar ni agafar els bolets que no coneix, tant per no afectar l'equilibri de l'ecosistema com per evitar possibles enverinaments. Finalment, cal que vagi equipat amb un ganivet per a tallar el bolet i un bon cistell, que deixa caure a terra les espores, cosa que assegura la supervivència de les espècies recol•lectades.

Concert de Jazz

Els dies 17 i 18 podeu gaudir del millor Jazz a la Torre.

Dissabte 17 d'otubre 23,00 h:

HARRY ALLEN, saxo tenor

ESTEVE PI, bateria

IGNASI GONÀLEZ, contrabaix

GERARD NIETO, piano

Diumenge 18 d'octubre 19,00 h:

CAFÈ-JAZZ: -Inter Swing-
GEOF GILVEY, veu
AMAT PELLEJÀ, guitarra
NICO MAJER, baix


Més info a:http://zzona-jazz.blogspot.com/

TROBADA DE MOTOS ANTIGUES

El diumenge dia 19 de juliol es celebrarà la primera trobada de motos antigues de La Serra de Llaberia.


El punt de concentració serà a la pista esportiva de La Torre de Fontaubella, on a partir de les 8 del matí arribaran les motos participants i quedaran allí exposades.
Els participants i els acompanyants, esmorzaran a l’Àrea de Lleure i cap a dos quarts de 10 sortiran per donar el tomb a l’Espai Natural de la Serra de Llaberia, passant per Marçà, Capçanes, La Serra, Tivissa, Santa Marina, Pratdip, Colldejou i tornant a La Torre cap a dos quarts de dos del migdia on faran un dinar a l’àrea de lleure amb l’entrega d’un record de la trobada. Fins a mitja tarda les motos quedaran també exposades a la pista.
http://www.motosantiguashd.com/

REVETLLA DE SANT JOAN

Aquest any la Flama del Canigó per encendre els focs de Sant Joan es repartirà des de La Torre de Fontaubella per tots els pobles del Priorat i comarques veïnes que vulguin acudir. El dimarts dia 23, revetlla de Sant Joan, després d’anar a buscar la Flama a Reus, aquesta s’encendrà a la Plaça de “l’Hogar” on a partir de les 8 de la tarda acudiran els diversos pobles a encendre la seva torxa.

Posteriorment si les condicions meteorològiques ho permeten, s’encendrà la foguera i com cada any, hi haurà el sopar de la revetlla.

L’Associació de Veïns, coordinarà tots aquests actes.

Us animem a tots a participar d’aquesta festa tant tradicional, de manera especial aquest any, pel protagonisme que hi tindrà el nostre poble.

TELEVISIÓ DIGITAL TERRESTRE

Com be sabeu, l’apagada de la televisió analògica està prevista pel 31 de desembre d’aquest any 2009. Si be es possible que per raons de tipus tècnic, aquesta data es retardi algunes setmanes, hem de valorar, que molt aviat, els aparells que no estiguin dotats amb receptor de TDT no funcionaran.

Actualment, a través de l’antena de TV municipal estem enviant el senyal de la televisió analògica, amb deficiències en algun dels canals, i també de manera provisional, de la TDT des de el repetidor de Falset, pendents de la instal·lació del repetidor que s’ha d’instal·lar a la zona dels ·Clots”, que ens ha de donar el servei de forma definitiva i amb qualitat.

DIADA DE LA SERRA DE LLABERIA

El Consorci de La Serra de LLaberia, organitza cada any una diada per tal d’apropar el Consorci als habitants dels pobles que en formen part i donar a conèixer les activitats que es porten a terme.

Aquest any la diada es farà a La Torre de Fontaubella els dies 21 i 22 d’agost. El divendres dia 21 hi haurà una trobada dels nens i nenes dels pobles del consorci amb diverses activitats i el dissabte una exposició de productes de la terra i diversos actes per donar a conèixer el funcionament del Consorci a tothom.